El President dels Estats Units, B. Obama, va complir el passat dia 20 de gener el seu primer any de mandat. Quan va arribar a la presidència d'un dels països més influents del món, amb unes grans expectatives per part de la comunitat internacional, no tenia per endavant una tasca fàcil. El seu major desafiament era la reconstrucció de la nació americana, tot restablint la confiança dels ciutadans americans envers la Federació i els Estats Federats. Per fer-ho, va proposar tota una sèrie de reformes de fons que va anunciar en el seu discurs d'investidura: el contracte social, la reforma del sistema sanitari, la regulació dels mercats financers i la restricció de les activitats bancàries van ser els principals eixos de la nova política de l'Administració Obama.
Convé no oblidar que aquestes polítiques, del tot necessàries als EUA, havien estat tabús socioculturals per la societat americana i, per tant, cal reconèixer, en aquest primer any de mandat, que l'Administració Obama hagi abordat aquestes qüestions, malgrat les crítiques i els sondejos desfavorables de l'opinió pública americana. El seu índex de popularitat ha passat del 68% el 2009 (el mateix que Eisenhower en 1968) al 57% en 2010 (superant, però, la popularitat de B. Clinton). Malgrat això, el 50% dels americans aproven la gestió del president Obama. En tot cas, aquestes xifres s'han de relativitzar, doncs, hem de tenir en compte que Obama partia d'uns índexs de popularitat molt elevats i els hem de contextualitzar en unes condicions molt desfavorables pel President del EUA, atesa la crisi econòmica i financera.
B. Obama assumia el seu mandat amb vocació de reconstruir els dos fronts oberts: per una banda, la política nacional, amb la recuperació socioeconòmica i, per l'altra, la política internacional, amb els conflictes de l'Afganistan i l'Iraq. A nivell de política nacional nord-americana, sens dubte, l'aposta més important del President Obama ha estat la reforma del sistema sanitari als EUA. És una reforma que des d'Europa veiem necessària, especialment aquells països que gaudim de la sanitat com un dels pilars bàsics de l'Estat del Benestar. En canvi, a nivell intern, als EUA, la reforma del sistema sanitari es percep com un greuge, com una invasió de l'Estat en les qüestions privades, en una visió típicament capitalista.
De fet, la reforma del sistema sanitari és una qüestió estrictament polititzada. Si ens fixem en els sondejos polítics d'aquest mes de gener de 2010, el 82% del demòcrates són favorables a una votació al Congrés, mentre que el 76% dels republicans són contraris. I, si mirem quina és l'opinió dels americans 8 de cada 10 són favorables a un sistema de cobertura sanitària. Malgrat aquestes xifres favorables a la reforma, la realitat complexa del sistema polític americà dificulta aquesta reforma que, des del nostre punt de vista, és molt necessària.
La majoria al Congrés que va rebre el partit demòcrata de B. Obama no ha permès aprovar el projecte de llei de reforma sanitària i a mitjan d'aquest 2010 hi ha previstes eleccions parcials al Senat que posen encara en més risc l'aprovació d'aquest projecte de llei, ja que la majoria dels partits independents (el 54% de congressistes dels quals són contraris a la reforma) es podrien integrar al partit republicà, fent incrementar el percentatge de congressistes contraris a la reforma. El procés electoral ja ha començat i el mateix dia que es complia el primer any de mandat de B. Obama, la victòria del republicà Scott Brown a les eleccions parcials al Senat a l'Estat de Massachusetts suposa ja un greu risc perquè triomfi aquesta reforma del sistema sanitari.