dimecres, 27 de gener del 2010

LA REFORMA DEL SISTEMA SANITARI ALS EUA


El President dels Estats Units, B. Obama, va complir el passat dia 20 de gener el seu primer any de mandat. Quan va arribar a la presidència d'un dels països més influents del món, amb unes grans expectatives per part de la comunitat internacional, no tenia per endavant una tasca fàcil. El seu major desafiament era la reconstrucció de la nació americana, tot restablint la confiança dels ciutadans americans envers la Federació i els Estats Federats. Per fer-ho, va proposar tota una sèrie de reformes de fons que va anunciar en el seu discurs d'investidura: el contracte social, la reforma del sistema sanitari, la regulació dels mercats financers i la restricció de les activitats bancàries van ser els principals eixos de la nova política de l'Administració Obama.

Convé no oblidar que aquestes polítiques, del tot necessàries als EUA, havien estat tabús socioculturals per la societat americana i, per tant, cal reconèixer, en aquest primer any de mandat, que l'Administració Obama hagi abordat aquestes qüestions, malgrat les crítiques i els sondejos desfavorables de l'opinió pública americana. El seu índex de popularitat ha passat del 68% el 2009 (el mateix que Eisenhower en 1968) al 57% en 2010 (superant, però, la popularitat de B. Clinton). Malgrat això, el 50% dels americans aproven la gestió del president Obama. En tot cas, aquestes xifres s'han de relativitzar, doncs, hem de tenir en compte que Obama partia d'uns índexs de popularitat molt elevats i els hem de contextualitzar en unes condicions molt desfavorables pel President del EUA, atesa la crisi econòmica i financera.

B. Obama assumia el seu mandat amb vocació de reconstruir els dos fronts oberts: per una banda, la política nacional, amb la recuperació socioeconòmica i, per l'altra, la política internacional, amb els conflictes de l'Afganistan i l'Iraq. A nivell de política nacional nord-americana, sens dubte, l'aposta més important del President Obama ha estat la reforma del sistema sanitari als EUA. És una reforma que des d'Europa veiem necessària, especialment aquells països que gaudim de la sanitat com un dels pilars bàsics de l'Estat del Benestar. En canvi, a nivell intern, als EUA, la reforma del sistema sanitari es percep com un greuge, com una invasió de l'Estat en les qüestions privades, en una visió típicament capitalista.

De fet, la reforma del sistema sanitari és una qüestió estrictament polititzada. Si ens fixem en els sondejos polítics d'aquest mes de gener de 2010, el 82% del demòcrates són favorables a una votació al Congrés, mentre que el 76% dels republicans són contraris. I, si mirem quina és l'opinió dels americans 8 de cada 10 són favorables a un sistema de cobertura sanitària. Malgrat aquestes xifres favorables a la reforma, la realitat complexa del sistema polític americà dificulta aquesta reforma que, des del nostre punt de vista, és molt necessària.

La majoria al Congrés que va rebre el partit demòcrata de B. Obama no ha permès aprovar el projecte de llei de reforma sanitària i a mitjan d'aquest 2010 hi ha previstes eleccions parcials al Senat que posen encara en més risc l'aprovació d'aquest projecte de llei, ja que la majoria dels partits independents (el 54% de congressistes dels quals són contraris a la reforma) es podrien integrar al partit republicà, fent incrementar el percentatge de congressistes contraris a la reforma. El procés electoral ja ha començat i el mateix dia que es complia el primer any de mandat de B. Obama, la victòria del republicà Scott Brown a les eleccions parcials al Senat a l'Estat de Massachusetts suposa ja un greu risc perquè triomfi aquesta reforma del sistema sanitari.

dijous, 14 de gener del 2010

Posicionamiento de la JSC del Barcelonès Nord ante la decisión de no empadronar a inmigrantes en Vic

Desde la Joventut Socialista del Barcelonès Nord queremos expresar nuestra indignación y total repulsa por la iniciativa de Ayuntamiento de Vic de NO empadronar a los inmigrantes irregulares.

La JSC del barcelonés Nord considera que:

1- El ayuntamiento de Vic no tiene competencias para impedir el empadronamiento de los inmigrantes.

2- Todas las personas que vivan en una localidad tiene derecho a empadronarse para acceder a los servicios disponibles por razones de justicia social.

3- Esta iniciativa rompe por completo el trabajo y la tradición de integración de nuestra sociedad.

4- Consideramos muy grave las declaraciones de Xavier García Albiol, Presidente del Grupo Municipal del Partido Popular en Badalona, en las cuales amenaza con imitar la iniciativa si gana las elecciones.

Los jóvenes socialistas defendemos un modelo de integración de las personas migradas en derechos y obligaciones y no entendemos condenar a toda una comunidad de personas a la ilegalidad por razones xenófobas, por eso, solicitamos a las instituciones superiores que paren la iniciativa del Ayuntamiento de Vic por ser manifiestamente ilegal.

dimecres, 13 de gener del 2010

Condol per les víctimes del terratrèmol a Haití


El Palau Presidencial de Puerto Principe destruït pel terratrèmol


Des de la Joventut Socialista del Barcelonès Nord volem expressar el nostre condol per les víctimes del terratrèmol de magnitud 7,3 a l'escala Richter que s'ha produït a Haití i que ha causat desenes de víctimes i nombrosos danys materials a la capital, Puerto Principe. Els treballs de rescat van començar aquesta matinada (horari espanyol) a contrarellotge per tal de rescatar el major nombre possible de supervivents. S'han destruït nombrosos edificis: hospitals, escoles, el Palau Presidencial i l'edifici de la missió de Nacions Unides per Haití. Aquesta catàstrofe arriba a un país on és molt complicat fer front a aquest tipus de situacions, doncs la seva població és molt jove (un 48% dels habitants són menors de 18 anys) i l'índex de pobresa és molt elevat (només 1 de cada 50 persones té un sou fix).

La Federació Internacional de la Creu Roja, en col•laboració amb el Comitè Internacional de la Creu Roja, ja prepara una intervenció d'ajuda internacional massiva amb productes de primera necessitat: ajut alimentari, productes d'higiene, medicaments y materials necessaris, comprant-los a la regió per tal d'evitar les despeses de transport i afavorir l'economia local afectada per la catàstrofe. La secció espanyola de Creu Roja ja ha posat en marxa el dispositiu d'urgència per Haití, on compta amb una delegació permanent al país caribeny.

La cooperació internacional tampoc no s'ha fet esperar i són desenes els països que han anunciat l'enviament d'ajut humanitari a Haití. Els cascos blaus de l'ONU i el Brasil, que lidera la Força de Nacions Unides al país ja han començat a treballar en la recerca de supervivents. Per la seva banda, França i Regne Unit ja han enviat personal humanitari a la zona. Els Estats Units, Colòmbia, Canadà, Panamà, Nicaragua i Hondures també han ofert la seva col•laboració. Espanya enviarà 3 milions d'euros d'ajut i 3 avions amb 150 tones de material de sanejament que sortirà des de Panamà. El Govern, a més, ha posat a disposició la seva infraestructura a la UE a l'Amèrica Latina.