Tenía 10 años cuando mi abuela me dijo que me llevaba al río para realizar una ceremonia de iniciación. Insistió en que cuando terminara me darían muy bien de comer. Yo era muy pequeña y no tenía ni idea de lo que iba a pasarme. Cuando llegué a aquel lugar escondido entre unos matorrales, junto al río, fui desvestida. Me taparon los ojos y me quitaron la ropa completamente: fui obligada a tumbarme. Cuatro mujeres sujetaban mis extremidades, mientras otra se sentaba en mi pecho para evitar que me moviera. Me colocaron un trozo de tela en la boca, y entonces...me cortaron. El dolor era insoportable. Como me resistía e intentaba levantarme, perdí mucha sangre. Por supuesto, no me dieron ningún tipo de anestesia ni calmante para el dolor. La operación me produjo una hemorragia que me provocó una fuerte anemia. Durante mucho tiempo, cada vez que orinaba me dolía. A veces trataba de aguantar las ganas, por el miedo que me producía el dolor. Sufrí también infecciones vaginales. El corte me lo hicieron con una simple navaja.Aquest és només el testimoni d'una nena que ha patit una mutilació genital, però no ha estat l'única que ha patit aquesta barbàrie a les seves pròpies carns.
Una barbàrie que actualment, segons dades d’UNICEF, afecta, tant sols a l'Àfrica entre 100 i 130 milions de dones i nenes i si ens atenem a les taxes actuals de naixements, 2 milions de nenes africanes patiran una mutilació genital.
Aquesta pràctica es registra actualment a 28 països de l'Àfrica, a grups de l’Àsia meridional i occidental i també es dóna en grups d’immigrants a Europa, l'Amèrica del Nord i Australia en col·lectius que provenen dels països anteriorment mencionats. Per tant, és un problema que ens afecta globalment i del qual hem d’estar avergonyits i lluitar contra aquest tracte tan degradant.
La mutilació genital femenina és una pràctica que UNICEF ha definit així:
"Comprén tots el procediments quirúrgics que exigeixen la eliminació parcial o total dels genitals externs i altres lesions d’òrgans genitals femenins per raons culturals i no terapèutiques".
També hi ha diversos tipus de mutilacions, les de Tipus I en les quals s’extirpa una part o la totalitat del clítoris; la de Tipus II en la qual s’extirpa la totalitat del clítoris i part o totalitat dels llavis menors i la de Tipus III que es tracta d’extirpar la totalitat del clítoris, una part o la totalitat dels llavis menor amb una unió dels majors per arribar a tapar una part de la uretra o la major part de l’obertura vaginal.
I tot aquest sadisme es pràctica en les condicions més infrahumanes, els bisturís se substitueixen per simples gilets, navalles o ganivets, en unes condicions higièniques deplorables, ja que moltes d’aquestes nenes pateixen infeccions que poden arribar a causar la mort.
La manca d’una legislació global que incrimini aquesta pràctica degradant per a una menor i per a una dona és tot un problema .
En la legislació espanyola tan sols es troba recollit al Codi Penal en l’article 149.2: "Qui causés la mutilació genital en qualsevol de les seves manifestacions serà castigat amb pena privativa de llibertat de 6 -12 anys. Si la víctima fos menor o incapaç, serà aplicable una pena d’inhabilitació per el exercici de la pàtria potestat, tutela, curatela, guarda o acolliment per temps de 4-10, si el jutge ho estima adequat al interès del menor o incapaç”.
Atesa aquesta situació, des de la JSC del Barcelonès Nord instem a què es tingui en compte aquest tipus de tracte inhumà i degradant per a una dona, perquè és una forma més de manifestació de violència masclista i del model patriarcal, perquè atempta contra els drets dels infants que són persones vulnerables a la nostra societat, perquè és una manifestació discriminatòria que trenca amb el principi d’igualtat d’oportunitats.
JOVENTUT SOCIALISTA DE CATALUNYA
FEDERACIÓ DEL BARCELONÈS NORD
Una barbàrie que actualment, segons dades d’UNICEF, afecta, tant sols a l'Àfrica entre 100 i 130 milions de dones i nenes i si ens atenem a les taxes actuals de naixements, 2 milions de nenes africanes patiran una mutilació genital.
Aquesta pràctica es registra actualment a 28 països de l'Àfrica, a grups de l’Àsia meridional i occidental i també es dóna en grups d’immigrants a Europa, l'Amèrica del Nord i Australia en col·lectius que provenen dels països anteriorment mencionats. Per tant, és un problema que ens afecta globalment i del qual hem d’estar avergonyits i lluitar contra aquest tracte tan degradant.
La mutilació genital femenina és una pràctica que UNICEF ha definit així:
"Comprén tots el procediments quirúrgics que exigeixen la eliminació parcial o total dels genitals externs i altres lesions d’òrgans genitals femenins per raons culturals i no terapèutiques".
També hi ha diversos tipus de mutilacions, les de Tipus I en les quals s’extirpa una part o la totalitat del clítoris; la de Tipus II en la qual s’extirpa la totalitat del clítoris i part o totalitat dels llavis menors i la de Tipus III que es tracta d’extirpar la totalitat del clítoris, una part o la totalitat dels llavis menor amb una unió dels majors per arribar a tapar una part de la uretra o la major part de l’obertura vaginal.
I tot aquest sadisme es pràctica en les condicions més infrahumanes, els bisturís se substitueixen per simples gilets, navalles o ganivets, en unes condicions higièniques deplorables, ja que moltes d’aquestes nenes pateixen infeccions que poden arribar a causar la mort.
La manca d’una legislació global que incrimini aquesta pràctica degradant per a una menor i per a una dona és tot un problema .
En la legislació espanyola tan sols es troba recollit al Codi Penal en l’article 149.2: "Qui causés la mutilació genital en qualsevol de les seves manifestacions serà castigat amb pena privativa de llibertat de 6 -12 anys. Si la víctima fos menor o incapaç, serà aplicable una pena d’inhabilitació per el exercici de la pàtria potestat, tutela, curatela, guarda o acolliment per temps de 4-10, si el jutge ho estima adequat al interès del menor o incapaç”.
Atesa aquesta situació, des de la JSC del Barcelonès Nord instem a què es tingui en compte aquest tipus de tracte inhumà i degradant per a una dona, perquè és una forma més de manifestació de violència masclista i del model patriarcal, perquè atempta contra els drets dels infants que són persones vulnerables a la nostra societat, perquè és una manifestació discriminatòria que trenca amb el principi d’igualtat d’oportunitats.
JOVENTUT SOCIALISTA DE CATALUNYA
FEDERACIÓ DEL BARCELONÈS NORD
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada