El dia 26 de juny va tenir lloc el Consell de Federació de la JSC del Barcelonès Nord en el marc del qual es va aprovar la següent resolució sobre la situació a l'Iran:
Les protestes a l’Iran pel suposat frau electoral comès pel President Mahmud Ahmadineyad causen morts. El principal líder opositor, el reformista Mir Hosein Musaví, capitaneja una marea de seguidors que són perseguits, atacats amb gas i colpejats per les forces de seguretat de l’estat, tot seguint les ordres del President “electe” iranià (segon fonts del Govern, que ell mateix presideix).
Les terribles pràctiques repressives d’Ahmadineyad el converteixen en un criminal, un criminal que envesteix vers la llibertat d’expressió, que utilitza els mitjans de comunicació del propi país per condicionar l’opinió pública i que restringeix l’accés normal a la xarxa per tal d’evitar l’enviament massiu d’informació cap a l’exterior del país.
Ahmadineyad, presumpte President de l’Iran, s’ha convertit en un assassí, algú capaç de matar a (segons la versió oficial del govern) 18 persones, ferir a un centenar més i arrestar a prop de 600 persones, entre les quals trobem 55 intel•lectuals destacats.
Des de la Federació del Barcelonès Nord de la JSC, ens oposem a l’ús de pràctiques tan deplorablement terribles com coartar llibertats, ens oposem enèrgicament a l’ús de l’engany per tal de guanyar les eleccions i, amb elles, el govern d’un país. Com a solució al conflicte proposem diàleg, a la vegada que condemnem la repressió d’Ahmadineyad i reiterem el nostre suport a la Democràcia i a tots aquells drets que aquesta comporta. Una Democràcia que sembla que no existeix a aquest país oriental, una democràcia que ha estat menyspreada, ultratjada i segrestada.
Desgraciadament, situacions polítiques com les iranianes son pràctiques habituals a gran part del nostre planeta. Mols estats sofreixen dictadures militars o falses democràcies a les quals únicament governen uns pocs. Veneçuela n’és un clar exemple, on el President elimina tota veu que s’alci contrària a la seva.
¿Realment creiem que en aquests països existeix democràcia? La veritat és que estan més a prop de ser dictadures que de qualsevol altra cosa. La sang, els horrors i la infinitat de drets violats demostren la llunyania que els separa d’allò que els ciutadans consideren és una utopia als seus respectius països: la Democràcia.
I, el fet es què, els conflictes, a tots nivells, no s’han de resoldre mitjançant l’ús de la força, s’han de solucionar fent ús de la paraula, del diàleg. No estem disposats a suportar un govern que retalli llibertats per tal de guanyar poder.
Un altre clar exemple internacional és el fragant cas d’abús per part d’Israel sobre Palestina. Per això, donem suport a iniciatives com la del informe redactat per 10 polítics nord-americans, denominat “L’última esperança per a la solució dels dos Estats entre israelians i palestins” al qual s’aposta per respectar les fronteres de 1967, reconèixer la sobirania Palestina als barris àrabs de Jerusalem, compensar econòmicament els refugiats i desplegar una força de pau internacional. De fet aquest informe ha estat recolzat per personatges tan il•lustres com: Felipe González, Lionel Jospin, Louis Michel, Helmut Schmidt, Mary Robinson, Jorge Sampaio o Massimo d'Alema.
Per acabar, ens agradaria fer una petita reflexió destinada a tots aquells ciutadans lliures que tenim la gran sort de viure en democràcia. És cert que la nostra classe política es troba massa allunyada de la societat i que moltes vegades perden el temps en discussions banals, en foteses, desqualificant-se els uns als altres. Però no per això hem de girar l’esquena al propi sistema polític, no podem girar l’esquena a una democràcia que hem trigat tants segles a aconseguir, una democràcia que no existeix en una gran part del nostre planeta. Som uns privilegiats i hem de lluitar per tal que els polítics ens escoltin. No ho aconseguirem quedant-nos a casa. I, la veritat, resulta irònic que en el propi país gairebé la meitat dels ciutadans no votin mentre què, a altres parts del globus hi hagi gent que mor per aconseguir el dret a sufragi, el dret a una plena democràcia.
JOVENTUT SOCIALISTA DEL BARCELONÈS NORD
26 de juny de 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada